Problema 3 d'Anàlisi musical de la Selectivitat 2024

Juny 2024, Sèrie 5 · Proves d'accés a la universitat (PAU) de Catalunya.

Enunciat

Exercici 3 [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. DALE HARRIS: Quan va decidir que deixaria de fer concerts? GLENN GOULD: Des de les meves primeres gires de concerts sabia que un dia o altre deixaria aquella vida, que consistia a anar de ciutat en ciutat repetint indefinidament les mateixes obres. Era una cosa que em resultava lamentable i depriment. El meu últim concert oficial va tenir lloc el Diumenge de Pasqua de 1964. * * * ULLA COLGRASS: Es va preguntar alguna vegada si els enregistraments li donarien prou ingressos per a viure amb comoditat? GLENN GOULD: Quan vaig abandonar els concerts no sabia gairebé res i, a més a més, els països que actualment constitueixen meravellosos mercats per a mi —el Japó, Alemanya, França, etcètera— estaven lluny de ser llavors el que són ara. * * * BRUNO MONSAINGEON: Llavors, no necessita el contacte directe amb el públic? GLENN GOULD: No, però de fet sí, ja que utilitzo mitjans de comunicació, en la mesura que estan a la meva disposició, molt més directes, com els discs o el cinema. L’ull és generós, és fàcil enganyar-lo, mentre que, tot i que l’oïda també és generosa, no és tan fàcil enganyar-la, sobretot quan la vista no hi intervé. De manera que l’enregistrament t’exigeix quelcom definitiu (si més no, definitiu en el moment particular de la teva existència en què l’has dut a terme). Un enregistrament és això, si no és que ens demanen que l’espatllem amb la gesticulació, actuant. La càmera o el micròfon són fonamentalment vehicles de proximitat. Bach escrivia per a oïdes que eren a prop de l’instrument, i malgrat que l’esplendor simfònica que va néixer en el segle XVIII amb tot l’aparat de l’allegro de sonata (i es va anar fent cada vegada més enigmàtica i ambivalent a mesura que s’adaptava a les formes gegantines del segle XIX) va ser concebuda per a desenvolupar-se en una sala de concerts (tot i que es puguin fer excepcions evidents amb Wagner i Bayreuth), en un espai destinat a acollir obres pensades ad hoc, el concert em sembla un mitjà totalment mort per a representar la música d’una manera creadora o recreadora. * * * TIM PAGE: Ara fa uns disset anys que vostè va abandonar els escenaris. En aquell moment, afirmava —i acaba de confirmar aquell pronòstic— que la sala de concerts estava morta, que en l’enregistrament hi havia el futur de la música. Des de 1964, en canvi, assistim a un fantàstic ressorgiment de l’interès pels concerts, mentre que la indústria fonogràfica sembla estar en plena crisi. GLENN GOULD: Tingui en compte que vaig precisar que caldria esperar fins l’any 2000 per a poder aixecar acta de defunció del concert, així que encara hi ha marge. Pel que fa a la crisi de la indústria fonogràfica, segueixo sent optimista. Crec seriosament que es tracta d’un fenomen cíclic: l’enregistrament no està realment en crisi als països on la música és una cosa profunda, com a Alemanya. La crisi és específicament…

Les imatges de l'enunciat i la solució d'aquest problema són a la web.

Veure la solució del problema