Problema 6 d'Història de la filosofia de la Selectivitat 2024

Juny 2024, Sèrie 5 · Proves d'accés a la universitat (PAU) de Catalunya.

Enunciat

[6 punts en total] Trieu una de les dues opcions seguents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat (que es formulen després del text). Em cal considerar que soc un home que té per costum dormir a la nit i representar-me en somnis les mateixes coses [...] que els insensats imaginen mentre estan desperts. Quants cops m'ha passat que somiava, a la nit, que era aquí, vestit com ara i que em trobava a prop del foc, quan de fet estava desvestit a dintre el llit2 Potser no seria una mala conclusió dir que la física, l'astronomia, la medicina i totes les altres ciències que depenen de la consideració de les coses compostes són molt dubtoses i insegures, però que l'aritmètica, la geometria i les altres ciències d'aquest gènere, que no tracten sinó de coses molt simples i molt generals, sense preocupar-se gaire de si són a la natura o no hi són, contenen coses certes i indubtables. Perquè tant si ME com si dormo, dos més tres faran sempre cinc, i el qua E mai no tindrá més de quatre costats [ cd Tanmateix, fa qe de temps que tinc en el ds sen auca pi en a un Déu que ho por ani ]. Ara, RENE a fet precisament que no hi hagi ni t LA ni magnitud ni lloc, i que, així i tot, jo tingui les UN i que tot em sembli que existeix tal com jo ho veig? I a més, com que de es penso que vas altres s'enganyen, fins i tot en les coses que creuen saber amb tota certesa, qui sap si aquest Déu no ha volgut que jo m'enganyi sempre que sumo dos més tres o que compto els costats d'un quadrat [...]. Potser Déu no ha volgut que jo m'enganyi d'aquesta manera, ja que es diu que és supremament bo. [...] Suposaré, doncs, que hi ha, no precisament un Déu [...], sinó un geni maligne, tan poderós com astut, que ha posat tot el seu enginy a enganyar-me. René DESCARTES. Meditacions metafísiques, 1 Pregunta III. Expliqueu quin paper té l'afirmació del text «Suposaré, doncs, que hi ha, no precisament un Déu [...], sinó un geni maligne, tan poderós com astut, que ha posat tot el seu enginy a enganyar-me» en alló que René Descartes vol defensar en les Meditacions metafísiques. En particular, heu d'explicar què porta Descartes a considerar aquesta hipòtesi i quines són les línies generals de la resposta que l'autor ofereix després a la situació plantejada per aquesta hipòtesi de la «Meditació ls. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts)

Les imatges de l'enunciat i la solució d'aquest problema són a la web.

Veure la solució del problema