Problema 6 de Literatura catalana de la Selectivitat 2019

Juny 2019, Sèrie 1 · Proves d'accés a la universitat (PAU) de Catalunya.

Enunciat

Comenteu aquest fragment del capítol vii («Primavera») de Solitud, de Víctor Català. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La situació de l’episodi en la noveŀla i en l’evolució de la protagonista. b) El paraŀlelisme entre la transformació de la Mila i la transformació de la natura. c) La reacció dels personatges masculins davant aquest canvi. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] Els primers dies de maig foren una meravella; tota la muntanya, embaumada1 de flaires,2 resplendent de clarors, plena de cantúries d’aucells, havia perdut son aspecte feréstec3 de miŀlenària i semblava retornar a sa jovenesa de muntanya, amb totes les dolçors de verge i totes les alegries de promesa. Cada dia, al llevar-se, la Mila hi descobria un nou embelliment, no percebut el dia abans; i descobria encara més: descobria que aquells embelliments es reflexaven en ella i que ella també, al compàs de la muntanya, feia una gran transmutació regressiva. Sos ulls, nets i clarífics,4 mes plens de serenors malincòniques,5 s’animaven amb sobtats llampegueigs,6 sos llavis s’envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències7 de pits de mare novella,8 i una lleugeresa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments. A n’aquests canvis externs responien, en lo interior, una plenitud exaltada de sentiments i una impressionabilitat tan soma,9 que a n’ella mateixa la desconcertaven per lo insòlits, fent-li sentir com si son ésser es multipliqués i la fes una dona nova per a cada moment de la vida. Com a les altes muntanyes llunyeres10 del fons de la davallada, semblava que a n’ella també la tornassolés11 tota, cos i ànima, una misteriosa llum interior. I aqueix canvi que ella sentia en si, els altres també l’hi sentien. Un dia el pastor, abrigant-la de dalt a baix amb una mirada afectuosa, li havia advertit: —Vaja, ermitana, digueu pas mal12 de Sant Ponç, si seu13 dona de bé! Ha fet amb vós com una mena de miracle. Quan vàreu vindre ací, vos se figurava14 l’ànima contraclaror,15 i ara doneu goig de vore;16 seu la dona més fresca17 i regalada18 que haja atrapada19 en ma vida. 1. embaumada: ‘perfumada’. 2. flaires: ‘olors’. 3. feréstec: ‘esquerp, salvatge’. 4. clarífics: ‘clars’. 5. malincòniques: ‘malencòniques, tristes’. 6. llampegueigs: ‘esclats de llum’. 7. turgències: ‘plenitud, consistència, volum’. 8. novella: ‘nova, recent’. 9. soma: ‘superficial’. 10. llunyeres: ‘llunyanes’. 11. tornassolés: ‘donés reflexos de colors diferents’. 12. digueu pas mal: ‘no digueu mal’. 13. seu: ‘sou’. 14. vos se figurava: ‘se us endevinava, se us podia imaginar’. 15. contraclaror: ‘a contrallum’. 16. vore: ‘veure’. 17. fresca: ‘jovial, alegre’. 18. regalada: ‘plaent, bonica’. 19. haja atrapada: ‘hagi trobat’. 12 - 13 14 15 Etiqueta de l’alumne/a L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut…

Les imatges de l'enunciat i la solució d'aquest problema són a la web.

Veure la solució del problema