Problema 5 de Literatura catalana de la Selectivitat 2020

Setembre 2020, Sèrie 4 · Proves d'accés a la universitat (PAU) de Catalunya.

Enunciat

ge, esmenteu les principals identitats que adopta Carola Milà i poseu-les en relació amb les característiques de les seves successives etapes vitals. [2,5 punts] 2. Descriviu la situació inicial i el plantejament del conflicte dramàtic de Ball robat, de Joan Oliver, i com es resol a l’epíleg. Tingueu en compte aquesta frase dita pel personatge de Núria: «La felicitat […] s’enyora o es desitja, però mai no es té. Estimar és renunciar i no fer mal a ningú.» [2,5 punts] 3. A El cor quiet, de Josep Carner, el darrer poema de la secció «Les nits», titulat «El beat supervivent», enllaça les preocupacions d’aquesta primera secció amb les de la darrera, «L’assenyament». Expliqueu com es relacionen els temes i les preocupacions d’aquestes dues seccions, tot fent atenció al significat del títol del llibre. [2,5 punts] 4. Expliqueu almenys dos aspectes de Solitud, de Víctor Català, que mostrin la seva relació amb l’estètica i la visió del món del Modernisme. [2,5 punts] 2 3 4 5 Segona part Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8): 1. Comenteu aquest fragment de la tercera part del poema «El comte Arnau», de la secció «Visions», de Visions & Cants, de Joan Maragall. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La mètrica i les característiques formals. b) L’evolució del diàleg entre els dos personatges. c) Les concepcions vitalistes de Maragall i la interpretació del personatge del comte Arnau en el context de les «Visions». [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] III —Treu-te la capa—li demana ella—. Treu-te la capa, que et veuré més gran. —Treu-te tu el manto, que et veuré més bella. —No, que só l’abadessa de Sant Joan.— 5 Canta una alosa de la part de fora, per la finestra entra el sol brillant, el cel és blau i resplendenta l’hora: el comte i l’abadessa es van mirant. —Treu-te tu el manto, que et veuré més bella: 10 sense toca1 et voldria i sense vel. —De genolls jo et voldria en la capella: tan gloriós, faries goig al cel. —Pro a mi el cel no em fa goig més que si el miro des de la terra sobre meu obert: 15 me plau de trobar-lo, quan els ulls hi giro, buit i silenciós com un desert. El cel és el repòs de la mirada, i és el repòs del braç i el pensament; perxò, ajagut a terra, el cel m’agrada 20 i m’adormo mirant-lo fixament. —Altre cel és per mi la tenebrosa capella on un altar brilla tot sol: el cos humiliat sobre una llosa, l’ànima deslliurada aixeca el vol. 25 I de la terra i d’aquest món s’oblida, sospirant per la mort que ha de venir. —En tos llavis gruixuts, de mort al dir,2 com hi oneja suament la vida! […] 1. toca: ‘peça de roba que cobreix el cap i cenyeix la cara, usada per les monges’. 2. de mort al dir: ‘en pronunciar la paraula mort’. 6 [Podeu continuar escrivint a partir de la pàgina 9.] 7

Les imatges de l'enunciat i la solució d'aquest problema són a la web.

Veure la solució del problema