Problema 5 de Literatura catalana de la Selectivitat 2023
Setembre 2023, Sèrie 2 · Proves d'accés a la universitat (PAU) de Catalunya.
Temes: Miquel Llor: Laura a la ciutat dels sants
Enunciat
del costumisme, i aquells que es relacionen amb el decadentisme i el simbolisme propis del Modernisme. [2,5 punts] 2. Expliqueu què tenen en comú els personatges dels poemes de la secció «Visions» de Visions & Cants, de Joan Maragall, i per què l’autor anomena visions aquests poemes. [2,5 punts] 3. Expliqueu l’estructura d’Antígona, de Salvador Espriu. Assenyaleu com està organitzada la trama en parts i identifiqueu els espais i el temps en què transcorre l’acció. Es valorarà que sapigueu comentar les novetats que Espriu aporta en relació amb les tragèdies antigues d’Èsquil i Sòfocles. [2,5 punts] 4. Expliqueu sota quines identitats s’amaga Carola Milà a Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, i per què ho fa, i relacioneu aquestes identitats amb les seves diverses relacions amoroses. [2,5 punts] 2 3 4 5 Segona part Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8): 1. Comenteu el fragment següent de la segona part de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La situació d’aquest fragment en l’argument de l’obra. b) El perquè de l’estada a les Aulines. c) L’actitud de Teresa en relació amb Laura. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] La Teresa, darrere la finestra, veia anar i venir la Laura, mústiga, reflexiva, aturada mirant les feines de la sega d’un camp proper o, a les tardes, quan seia vora del roure mort, en la contemplació de les suavitats del vespre sobre els horts llunyans. —Encara pensa en ell! —rumiava en un bruel d’ira sorda. Era inevitable; comprenia 5 que, malgrat els milers de pams que separaven aquell home i aquella dona, el record els unia; que el pensament d’en Pere travessava tots aquells gruixos de muntanyes, potser el mar i tot, per anar a posar-se en aquella figura reclinada a la soca eixuta del roure, per besarli la galta, després els llavis i després posar-li les mans a sobre… La Teresa sentia enveja de la felicitat d’aquella dona odiada, la incomparable felicitat 10 d’haver sabut desvetllar l’amor d’en Pere, aquell home impossible d’aconseguir, enyorat tants anys! Qui pogués canviar-se amb la forastera enemiga! Com havia de sentir-se feliç, la Laura, mal no pogués veure mai més l’absent, mal hagués de quedar-se enclotada fins a l’hora de la mort en aquell racó de les Aulines! 6 [Podeu continuar escrivint a partir de la pàgina 9.] 7
Les imatges de l'enunciat i la solució d'aquest problema són a la web.
Veure la solució del problema