Problema 3 de Literatura catalana de la Selectivitat 2025

Examen de model 2025 · Proves d'accés a la universitat (PAU) de Catalunya.

Enunciat

Exercici 2: Poesia de Joan Maragall Exercici 2. (3 punts) A partir del poema «Excelsior» (Poesies, 1895) i d'aquest fragment d'«El comte Arnau» (Visions ¿> Cants, 1898) de Joan Maragall, responeu a les preguntes seguents: Excelsior El comte Arnau Vigila, esperit, vigila, VI no perdis mai el teu nord, no et deixis dur a la tranquil:la Totes les veus de la terra aigua mansa de cap port. aclamen el comte Arnau perquè de la fosca prova Gira, gira els ulls enlaire, ha sortit tan triomfant: no miris les platges roins, dona el front en el gran aire: —fill de la terra, —fill de la terra, sempre, sempre mar endins. comte Arnau, ara demana, —ata demana: Sempre amb les veles suspeses què no podras? del cel al mar transparent, —Viure, viure, viure sempre: sempre entorn aigues esteses no voldria morir mai; que es moguin eternament. ser com roure que s'arrela i obre la copa en l'espai. Fuig-ne de la terra immoble, —Els roures viuen i viuen, fuig dels horitzons mesquins, pro també compten els anys. sempre al mar, al gran mar noble: sempre, sempre mat endins. —Doncs vull ser la toca immòbil entre sols i temporals. Fora terres, fora platja: oblida't de tot regrés, —La toca viu sense viure, no s'acaba el teu viatge, que res la penetra mai. no s'acabarà mai més. —Doncs, la mar somovedora Joan Maragall, «Excelsior» que a tot s'obre i dona pas. —La mar s'està tota sola, i tu vas acompanyat. —Doncs, ser l'aire quan s'inflama la llum del sol immortal, —Pro l'aire ni el sol no estimen ni senten l'eternitat. —Doncs: ser home sobre-home, ser la terra palpitant. —Serás roure, seràs penya, seràs mar esvalotat, seràs aire que s'inflama, seràs astre rutilant, seràs home sobre-home, perquè en tens la voluntat. Cotreràs per monts i planes, per la terra, que és tan gran, muntat en cavall de flames que no se't cansarà mal. El teu pas farà basarda com el pas del temporal. Totes les veus de la terra Cridaran al teu voltant. Te diran ànima en pena com si fossis condemnat. Joan Maragall, «El comte Arnavy, (Visions È: Cants, 1898) 2.1. Ambdós poemes beuen de la poesia popular. Comenteu un aspecte de mètrica i versificació que tinguin en comú i assenyaleu un recurs retòric present en tots dos poemes. [1 punt] 2.2. «Excelsior» és el poema que fa d'epíleg a Poesies (1895) de Maragall. El jo poètic s'adreça a Puesperit» («Vigila, esperit, vigila», v. 1) i Pesperona a no conformar-se amb els horitzons del món conegut, sinó a anar sempre més enlla en un viatge inacabable. Citeu dos versos o passatges d'«Excelsior» que remetin a la concepció vitalista de Maragall i relacioneu-los amb l'individualisme, l'inconformisme i l'actitud vital del personatge del comte Arnau a la part VI d'«El comte Arnau). [2 punts)

Les imatges de l'enunciat i la solució d'aquest problema són a la web.

Veure la solució del problema