Problema 3 de Literatura catalana de la Selectivitat 2025

Setembre 2025, Sèrie 3 · Proves d'accés a la universitat (PAU) de Catalunya.

Enunciat

Exercici 2 (Preguntes 2.1 i 2.2) [8 punts en total] A partir del poema xLv1 de La pell de brau (1960) (text 1) i d'aquest fragment d'Antígona (1969) (text 2), ambdues obres de Salvador Espriu, responeu a les questions segúents: TEXT 1 TEXT 2 Poema XLVI Antígona A vegades és necessari i forçós ANTÍGONA (amb una suprema dignitat): Tan que un home mori per un poble, sols tu gosaries acusar-me d'aquest crim, però mai no ha de morir tot un poble del qual no ignores que soc ben innoper un home sol: cent. La meva sang m'ordenava d'arrencar recorda sempre això, Sepharad. aquell cos de la profanació, però no perFes que siguin segurs els ponts del diàleg torbaré la pau de Tebes, tan necessària. (A i mira de comprendre i estimar TIRESIAS.) Que les teves prediccions no les raons i les parles diverses dels teus fills. s'acompleixin. (Als consellers, en general.) Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats Calmeu el poble i que torni a les cases, que i l'aire passi com una estesa mà cadascú torni a casa. No sé si moro justasuau i molt benigna damunt els amples camps. ment, però sento que moro amb alegria. Que Sepharad visqui eternament Privada de la llum, en una lenta espera, en l'ordre i en la pau, en el treball, recordaré fins al darrer moment la ciutat. en la difícil i merescuda Recordaré els carrers, la font, els camps, el llibertat. riu, aquest cel. Que la maledicció s'acabi amb mi i que el poble, oblidant el que el divideix, pugui treballar. Que pugui treballar, i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir. 2.1. El text 2 correspon a l'últim parlament d'Antígona. Relacioneu els quatre primers versos del poema xLvI (text 1) amb el personatge de Creont i el sacrifici d'Antígona. Podeu fer esment de la interpretació política de l'Antígona d'Espriu. [1 punt] 2.2. La pell de brau s'ha interpretat com una crítica a l'Espanya de la postguerra. Al poema XLVI (text 1), el jo poètic s'adreça a Sepharad (nom que els jueus expulsats el 1492 donaven a la península Ibèrica) i fa un discurs semblant al d'Antígona (text 2). Relacioneu tots dos textos a partir de la significació del personatge d'Antígona en l'obra d'Espriu.

Les imatges de l'enunciat i la solució d'aquest problema són a la web.

Veure la solució del problema