Problema 27 de Llengua catalana de la Selectivitat 2021

Juny 2021, Sèrie 5 · Proves d'accés a la universitat (PAU) de Catalunya.

Enunciat

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Aquest diumenge, a les tres de la matinada, les busques del rellotge faran marxa enrere i la pressa ens concedirà una treva nocturna d'una hora. Podrem dormir una hora més, però, segons alguns científics, dormirem pitjor. L'expert en medicina del son Javier Albares explica que el canvi d'hora provoca un jet-lag en el rellotge intern del cos humà, que triga dies o setmanes a adaptar-s'hi. És un dels diversos motius que pesen contra una mesura horària cada cop més qüestionada i que ja albira el seu final a Europa. Des que el 1974 es va implantar a Espanya, el ritual bianual del canvi d'hora ja és un gest ordinari per als ciutadans (a la primavera avancem l'hora i a la tardor l'endarrerim), però el consens institucional sembla indicar que el d'avui pot ser un dels últims canvis. La Comissió Europea ha plantejat eliminar els canvis i fer-ho ja l'any que ve, tot i que aquest divendres la Unió Europea (UE) ha anunciat que estudia allargar encara el canvi d'hora fins al 2021. El canvi horari es fa actualment en una vuitantena de països, amb l'objectiu de maximitzar l'aprofitament del sol i estalviar energia. Tot i això, molts experts parlen dels impactes negatius en l'àmbit social i de la salut. La Generalitat va emetre un informe a favor de l'eliminació del canvi d'horari en què s'advertia de les alteracions fisiològiques que provoca. Entre aquests problemes destacava sobretot els problemes a l'hora de dormir: les patologies associades al son s'acosten a nivells epidemiològics. El canvi d'hora, assegura Albares, trastoca el compàs Irellotge intern del nostre cos i, per tant, els cicles de son. Es tracta de l'anomenat ritme circadiari, en què el nostre organisme sincronitza les seves funcions amb l'entorn a partir d'estímuls com la temperatura ambiental i, sobretot, la llum: segons la illuminació, el cos s'activa o descansa. Aquest desajustament, que es nota més en infants i ancians, afecta molt la qualitat del son i provoca alteracions cognitives, cardiovasculars o metabòliques. El símptoma més evident, argumenta, és un rendiment més baix a l'escola o la feina. Tot i això, les opinions no són unànimes. El professor de ciències de la salut Diego Redolar defensa que, des del punt de vista de la neurociència, l'impacte que té canviar una hora és mínim. La foscor afavoreix l'inici del son, però no és un factor únic: les persones invidents mantenen els ritmes circadiaris igualment. El professor també explica que l'acumulació de substàncies com l'adenosina en el cervell és un desencadenant del son. Els problemes horaris se sumen a altres fenòmens que perjudiquen el son, com ara l'excés de llum en hores nocturnes o l'ús de mòbils i tauletes abans de dormir. «Hem de recuperar el valor del son. Durant anys s'ha fet un discurs que dormir és de covards i s'ha demostrat que no, que per ser creatius, no tenir estrès i viure millor cal que el cervell descansi», defensa Fabián…

Les imatges de l'enunciat i la solució d'aquest problema són a la web.

Veure la solució del problema