Problema 13 de Llengua catalana de la Selectivitat 2023

Juny 2023, Sèrie 1 · Proves d'accés a la universitat (PAU) de Catalunya.

Enunciat

Llegiu aquest text i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. El llançament el 1957 del primer satèllit artificial, l'Sputnik 1, per part de la Unió Soviética va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça, i va acabar derivant en la creació de la NASA, la qual va desenvolupar diversos programes espacials —com el Mercury i el Gemini— amb l'objectiu de posar un peu a la Lluna abans del 1970, un compromís adquirit pel president John Fitzgerald Rennedy. Estava en joc el prestigi dels Estats Units, sobretot des que la Unió Soviètica va posar en òrbita, l'abril del 1961, luri Gagarin, el primer home que va viatjar a l'espai. La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. Els sis primers vols del programa Apollo van ser llançaments de prova no tripulats i l'Apollo 11 va ser la cinquena missió tripulada del programa. Tot i la seva forta càrrega simbòlica, tenia un abast científic limitat. Els astronautes hi van recollir roques lunars, hi van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi van deixar un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics. L'emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc, l'au nacional dels Estats Units, i una branca d'olivera a les urpes. I l'àguila també va ser l'animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle. La tripulació de l'Apollo 11 la formaven el comandant de la missió, Neil Armstrong, de trentavuit anys —civil, tot i que veterà de la guerra de Corea—, i dos pilots militars, Buzz Aldrin, d trenta-nou anys i pilot de la missió lunar, i Michael Collins, de trenta > 3 fen ¿plo de mada de comandament. Tots tres havien sigut la tripulació nude ELM O Res i a més interesmolt diferents. estemesda era força sat en els as rd histórica, tot i que va pronunciar nd ose un petit pas per a un home peró un gran salt per a la humanitat». el MIT, Aldrin tenia una mentalitat analítica i científica i li va tocar ser el segon home a deixar la seva petjada sobre la Lluna. Michael Collins, que va ser l'únic que no va caminar sobre la superfície lunar perquè es va quedar al mòdul de comandament, orbitant la Lluna, va ser a qui menys atenció van prestar els mitjans de comunicació. 2 hores i 17 minuts, és a dir, 137 minuts: aquest és el temps que Neil Armstrong va estar sobre la Lluna. Buzz Aldrin, el segon home que va trepitjar-la, s'hi va estar 1 hora i 49 minuts. El rècord el té Eugene Cernan, astronauta de l'última missió lunar, l'Apollo 17, que s'hi va estar 22 hores i 4 minuts. Quan el mòdul lunar de l'Apollo 11 va aterrar a la Lluna sobre la plana coneguda com a Mare Tranquillitatis (mar de la Tranquillitat), començava a clarejar. L'arribada de l'home a la Lluna es pot considerar el primer espectacle global, i va congregar a tot el món cinc-cents trenta milions d'espectadors davant del televisor per veure un borrós Neil Armstrong en blanc i negre posant un peu sobre la Lluna. Adaptació…

Les imatges de l'enunciat i la solució d'aquest problema són a la web.

Veure la solució del problema