Problema 3 de Llengua catalana de la Selectivitat 2023

Setembre 2023, Sèrie 2 · Proves d'accés a la universitat (PAU) de Catalunya.

Enunciat

Llegiu aquest text i responeu a les questions que us plantegem tot seguit. Només eren les sis. Exactament a les set i cinc minuts, quan tothom comencés a plegar, entraria a la gerència. Es pensava que s'ho sabia de memòria, el que havia de tirar en cara a don Narcís, i ara, tot just si recordava quatre coses sense cap mena d'importància. Per si fos poc, aquells dies no l'havien deixat ni un moment sol amb la Maria. Només, asseguts a taula a les hores dels àpats, es miraven sense dir-se res, amb tristesa. [...] Arrabassà d'una estrebada el paper que tenia a la màquina d'escriure i el va rebotre contra la paperera. S'aixecà enfurismat, amb ganes de cridar, de fer-s'hi a cops de puny, a mossegades. —Que li passa, Joaquim? Això mateix, què li passava? Que perdia els estreps, que si no sabia contenir-se, obrar amb astúcia, ho perdria tot, definitivament. Si li digués què li passava! Però allò no era cap pregunta. S'hi assemblava. Venia a ser un comentari que no el comprometia. Tombà el cap amb l'esperança de trobar algú que a última hora el compadís, amb ganes d'ajudar-lo. Refia-te'n. Cap mica de cordialitat ni tal sols d'interès en aquella mirada de conill del senyor Rovira: inexpressiva, mansa, sempre igual —Haig de parlar amb don Narcís —va dir per dir alguna cosa. —Doncs, si no s'hi afanya no hi serà pas a temps. Avui té pressa. Ara, que si em vol creure a mi, em penso que val més.. En Quimet sortí disparat de l'oficina sense acabar d'atendre el co code E rR ca podia perdre ni una hora més, ni un sol minut. No trucà detal dp impetuosament. Don Narcís estava tanc el vaivé ES la porta e a elect semi a, se li escaparia; l'hauria d'escoltar, si no de grat, per força. ak —Es que el senyor Rovira m'acaba de dir que potser el trobaria fora, i com que necessitava parlar-li avui mateix... —No es preocupi, home de Déu, ni faci compliments. Realment porto pressa i em disposava a sortir, peró tractant-se de voste... El to era cordial, ajustat al seu estil. Potser un inquiet anar i venir de les pupilles delatava una certa inquietud si no fos el desig de treure-se'l del davant com més aviat millor. En Quimet reúlla al seu entorn. Era estúpid, peró per un moment va tenir la impressió que la senyora Rosa i la tia Sílvia Pespiaven des del lavabo de don Narcís. Tant li fot si hi eren. [...] —Digui què vol. Xavier BENGUEREL. Suburbi. Barcelona: Proa, 1985, p. 131-132 1. Comprensió lectora (4 punts en total] 1.3. Escriviu el referent dels pronoms segúents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituida pel pronom feble. [0,5 punts) a) «Pero allò no era cap pregunta. S'hi assemblava»: b) «Era estúpid, però per un moment va tenir la impressió que la senyora Rosa i la tia Sílvia Pespiaven des del lavabo de don Narcís»:

Les imatges de l'enunciat i la solució d'aquest problema són a la web.

Veure la solució del problema