Problema 3 de Literatura catalana de la Selectivitat 2018

Juny 2018, Sèrie 5 · Proves d'accés a la universitat (PAU) de Catalunya.

Enunciat

3. Comenteu aquest fragment de Ball robat, de Joan Oliver, que correspon al final de l'obra. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes segúents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) El context dramàtic en què se situa el fragment. b) La relació entre els personatges, especialment entre Oleguer i Cugat i entre Oleguer i c) La idea o les idees que l'autor vol transmetre en el desenllaç de l'obra. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs) CUGAT i OLEGUER queden separats dels altres. OLEGUER: Senyor escriptor, no l'hauríem pagada amb or una experiència com aquesta2 CUGAT: Fet i fet, hauria preferit estalviar-me-la... OLEGUER: Imaginar-la, llegir-la, sí! I per què no viure-la? Covards! CUGAT: Tot és relatiu, aparent, provisori... Has escoltat la Núria2 Has vist l'actitud de cadascú OLEGUER: Falòrnies d'intellectuall CUGAT: Mira: suposem que ara fa deu anys els matrimonis entre nosaltres sis s'haguessin combinat d'una altra manera... m'entens, oi? OLEGUER: SÍ... i que? CUGAT: Doncs que aixó no hauria impedit que ara tingué im les mateixes i AE: ao sim a una escena com aquesta o molt semblant. ll Al a OLEGUER: Exacte! Tant se € Ej eo ra horal exa! Li dd Gràcies a tots... Perdoneu-me... Us he aigualit la festa... Oriol, no em deixis... (Es posa dreta, ajudada per ORIOL.) Anem a casa... a reposar... Que demà arriba el nostre fill... Se'n van lentament, abraçats per la cintura. MERCÈ (acostant-se a poc a poc a CUGAT): Cugat... CUGAT: Digues, Mercè... MERCÈ: Anem-nos-en... CUGAT: Sols? (Ella es repenja al braç d'ell i assenteix amb el cap.) A on? MERCÈ: On vulguis... però tots dos. Se'n van, molt junts. OLEGUER: I nosaltres? EULÀLIA: Què passa, Oleguer? OLEGUER: Penso com podríem salvar-nos del ridícul... EuLALIA: Quin home! (Amable.) OLEGUER (acostant-s'hi a tocar): Fas una cara que no et coneixia... Et trobo interessantíssima. EULÀLIA (infantil): Ja veus! OLEGUER (pinxesc): Senyora, em permet una pregunta indiscreta, indecent i tot? EULÀLIA: Vostè mateix... Però abaixi la veu: soc casada!

Les imatges de l'enunciat i la solució d'aquest problema són a la web.

Veure la solució del problema