Problema 4 de Literatura catalana de la Selectivitat 2018
Juny 2018, Sèrie 5 · Proves d'accés a la universitat (PAU) de Catalunya.
Temes: Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades
Enunciat
menteu aquest fragment de Ball robat, de Joan Oliver, que correspon al final de l’obra. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) El context dramàtic en què se situa el fragment. b) La relació entre els personatges, especialment entre Oleguer i Cugat i entre Oleguer i Eulàlia. c) La idea o les idees que l’autor vol transmetre en el desenllaç de l’obra. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] Cugat i Oleguer queden separats dels altres. Oleguer: Senyor escriptor, no l’hauríem pagada amb or una experiència com aquesta? Cugat: Fet i fet, hauria preferit estalviar-me-la… Oleguer: Imaginar-la, llegir-la, sí! I per què no viure-la? Covards! Cugat: Tot és relatiu, aparent, provisori… Has escoltat la Núria? Has vist l’actitud de cadascú de nosaltres? Oleguer: Falòrnies d’inteŀlectual! Cugat: Mira: suposem que ara fa deu anys els matrimonis entre nosaltres sis s’haguessin combinat d’una altra manera… m’entens, oi? Oleguer: Sí… i què? Cugat: Doncs que això no hauria impedit que ara tinguéssim les mateixes inquietuds i assistíssim a una escena com aquesta o molt semblant… Tant se val! Oleguer: Exacte! Tant se val! Finalment hem coincidit. Ja era hora! Núria s’espavila. Núria: Ja estic bé… Gràcies a tots… Perdoneu-me… Us he aigualit la festa… Oriol, no em deixis… (Es posa dreta, ajudada per Oriol.) Anem a casa… a reposar… Que demà arriba el nostre fill… Se’n van lentament, abraçats per la cintura. Mercè (acostant-se a poc a poc a Cugat): Cugat… Cugat: Digues, Mercè… Mercè: Anem-nos-en… Cugat: Sols? (Ella es repenja al braç d’ell i assenteix amb el cap.) A on? Mercè: On vulguis… però tots dos. Se’n van, molt junts. Oleguer: I nosaltres? Eulàlia: Què passa, Oleguer? Oleguer: Penso com podríem salvar-nos del ridícul… Eulàlia: Quin home! (Amable.) Oleguer (acostant-s’hi a tocar): Fas una cara que no et coneixia… Et trobo interessantíssima. Eulàlia (infantil): Ja veus! Oleguer (pinxesc): Senyora, em permet una pregunta indiscreta, indecent i tot? Eulàlia: Vostè mateix… Però abaixi la veu: soc casada! 5 6 7 8 OPCIÓ B 1. Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, planteja un conflicte ideològic. Expliqueu els valors que s’hi oposen i els personatges que els encarnen, i relacioneu-los amb el drama Un enemic del poble, de Henrik Ibsen. [3 punts] 9 10
Les imatges de l'enunciat i la solució d'aquest problema són a la web.
Veure la solució del problema